Entrevista en Diari de Girona



 

Emprenedor, inversor i empresari del sector de les noves tecnologies, Alejandro Suárez és, amb poc més de 30 anys, vicepresident de AIEI (Associació d'Inversors i Emprenedors d'Internet), director executiu del Grup Publispain, de la Xarxa de Blocs d'Oci Networks i de Lazer Red de Blocs al Brasil, president d'Inversora Foley, conseller i soci fundador de Yes.fm, entre d'altres empreses. Des que va fundar la seva primera companyia al 1998, ha participat com a Business Angel, assessor consultiu de fons de capital de risc en els principals sectors d'activitat industrial, creant noves empreses en el món de l'hostaleria, biotecnologia i mitjans de comunicació; la seva activitat emprenedora ha estat incessant durant tots aquests anys tant en nombre de projectes com àrees de negoci. També col·labora en diferents fòrums i mitjans de comunicació a través d'articles i tribunes d'opinió, abordant els principals temes que afecten a la societat digital i a les empreses, i participa activament com a ponent en congressos i taules rodones.

Qualsevol pot muntar la seva empresa?

No. Per molt que l'administració digui que sí, la realitat és que no. Per motius econòmics, socials o familiars hi ha gent que no pot muntar una empresa. Hi ha gent que dóna el perfil però per circumstàncies de la seva vida no pot fer-ho.

 L'autoocupació és l'alternativa a l'atur?

Crec que ara mateix és una de les millors opcions. Ara mateix, per muntar una companyia de mida mitjana o gran els bancs tenen tancada l'aixeta del finançament i és difícil trobar diners d'inversors. Però és una gran alternativa muntar- t'ho pel teu compte gairebé, gairebé com un «freelance», l'alternativa més lògica a la situació actual. Al 2007, el 90% dels emprenedors eren vocacionals, ara, el 50% és vocacional i el 50%, per necessitat. I d'aquests gai rebé tot és autoocupació.

És fàcil crear una empresa?

Objectivament és força més difícil que en altres països. A Espanya només per constituir-la es necessiten 47 dies de mitjana, a Bèlgica la mitjana són 3 dies i a Anglaterra la mitjana són set dies. Crear un empresa és molt més costós que en altres països.

El risc sempre és present. Cal llançar-se sense xarxa?

Realment, de risc n’hi haurà sempre. Hi ha perfils de persones per qui el risc no és assumible. Som un país que amb les hipoteques ho ha viscut molt. El banc ha deixat el risc de «set» quan en realitat el risc era de «quatre». I ara s’ha de pagar. Hi ha persones que no poden capitalitzar les ajudes de l'atur perquè tenen obligacions familiars i han d'assumir-les.

Es castiga molt el fracàs al nostre país?

 Totalment. Als països mediterranis, el fracàs és un estigma. La gent de l'entorn de l'emprenedor, quan fracassa, li intenta inculcar que busqui alguna cosa més segura i més estable. Si aconsegueixes finançament i has fracassat, el banc no et torna a obrir les portes. Per això es parla ara de la llei de la segona oportunitat en l'empresa 

Deja un comentario